Un tomàquet d’amanir sense ni un punt d’acidesa — una de les joies gastronòmiques del Maresme, a l’alçada del pèsol de la floreta o els maduixots pájaro, tot i que el fet d’haver estat recuperat fa pocs anys i haver-n’hi encara poca producció fa que encara sigui molt desconegut.

És una varietat local que va estar a punt d’extingir-se, juntament amb tantes d’altres, quan amb la febrada dels hibrids s’imposà (cap allà als 70) la necessitat de produir kilos i més kilos de tomàquet sense parar cap esment a la qualitat. I és que és una varietat poc productiva, enfront les actuals, el que fa que sigui sensiblement més cara.

Però el que la prova, repeteix perquè la diferència s’ho val.